Bego, nosaltres també t'estimem.

Apreciada Bego,

T’adrecem aquestes línies perquè et volem fer saber que no ens hem enfadat pas pel tracte tant groller i poc imaginatiu que ens dones en el teu post perquè sabem que en el fons ets bona persona i que tota aquesta façana que ens mostres no és més que el que la teva feina t’obliga a fer. És més, ens afalaga profundament que ens creguis capaços de convèncer a tanta gent d’un tema que tu l’hi dones tanta poca importància com és l’aigua perquè això vol dir que tota aquesta gent, que no és poca, confia en nosaltres i tots sabem el que costa això avui en dia. Però sincerament Bego, no estàvem allí per feina, sinó per convicció, perquè creiem que és una lluita que val la pena de guanyar i per la nostra relació amb el moviment associatiu que no és pas nova però, sobretot, perquè l’aigua salada no calma la set.

També volem fer-te saber que entenem perfectament per el que estàs passant i per això nosaltres no entrarem en aquest joc tant brut del desprestigi, del menyspreu públic i de les comparacions de col·legi. Sabem que perquè algú sembli bo, n’hi ha d’haver algú altre que faci el paper de “poli malo” (ho hem vist a moltes pel·lícules) i per això ens solidaritzem amb tu perquè sabem que és un paper dur i no massa agradable de fer. Per això no ens enfadem i et recolzem en el teu viacrucis particular.

I perquè vegis que som bona gent, que no ens passem el dia conspirant contra el poder establert i que la manipulació no forma part del nostre dia a dia volem convidar-te a sopar. Si dona, si! Així ens podrem conèixer millor i veuràs que som gent normal, com tu.

En fi, que si acceptes la nostra invitació podràs veure que, tot i que sembla que tens al·lèrgia als de CIU , podràs comprovar que hi ha vida més enllà de les files socialistes i que encara que et sembli increïble també som persones amb arguments i opinions.

Ja per acabar, volem acomiadar-nos reiterant que no ens preocupa que diguis tantes mentides i vulguis enfonsar la nostra imatge, ja que, per sort o per desgracia, nosaltres estem dia a dia amb els nostres veïns al barri i tu no surts de segons quins despatxos.

Amb molt d’afecte,

PD: Un consell d’assessors: Fes més l’amor i menys la guerra!

Daniel Juárez i Millán i Marc Gerard Martínez i Martí.

De culpes i promeses.

Dels contenidors soterrats se’n pots parlar molt, de bo i de dolent, però després de les molèsties causades als veïns a causa de la seva instal·lació – tothom sap que fer un forat a Tarragona esdevé una odissea – són molts més els avantatges que no pas els inconvenients que resulten d’aquest nou actiu de la ciutat.

Això és el que esperava sentir per part de la regidora Carme Crespo en la xerrada que va oferir el passat dilluns a l’A.A.V.V. del Port en motiu de l’entrada en funcionament d’aquest nou servei. Però en comptes de limitar-se a oferir un missatge tranquil·litzador que encoratges als veïns a gaudir d’aquest nou sistema, els assistents ens vam trobar – a més a més d’una explicació il·lustrada de com s’ha de fer us d’aquest nou mètode de recollida selectiva – amb un discurs totalment partidista on tots el avenços eren gracies al seu esperit de progrés i tot el que no funcionava era culpa de l’anterior equip de govern.

Aquesta manera de procedir – que ja s’està convertint en tot un clàssic evasiu dels socialistes tarragonins – va confondre completament a més d’un dels assistents que no sabien si tenien que dirigir les seves reclamacions a l’actual regidoria o llençar-les directament a les escombraries (al contenidor blau, això si que ens va quedar força clar).

Senyora Crespo, els carrers es netegen cada dia i, si a data d’avui, estan bruts és perquè actualment no es netegen degudament; si ara els contenidors estan plens a vessar i les escombraries s’escampen pels voltants és perquè ara no es recull com s’hauria de fer i si la gent acudeix a vostè per queixar-se de que l’actual gestió els ocasiona molèsties no pot culpar a l’anterior govern perquè és vostè qui ara gestiona aquests serveis. O hem de suposar que en més de quatre mesos no ha tingut temps de fer res?

No vull que de les meves paraules s’entengui que tota aquesta problemàtica ve ocasionada per la gestió dels qui ara tenen les competències però tampoc és pot culpar exclusivament de la mancances que sorgeixen quasi cinc mesos després als qui ja han passat el testimoni. El que si que s’ha d’extreure d’aquestes línies és la sensació de desànim que ocasiona escoltar indiscriminadament com és culpa d’altres sense escoltar més que vagues promeses que, ara per ara, no arriben mai a complir-se.

L’increïble però cert retorn cinematogràfic de les JSE...

Desprès de veure l’obra magna audiovisual de les Joventuts Socialistas de España només he pogut fer una cosa, intentar oblidar el que havia vist ja que m’ha semblat una estupidesa sublim.

De fet, no se qui fa més ràbia, si la caricatura de “pijo” de las NNGG que apareix al vídeo o la mossa amb la qui competeix que sembla encantada d’haver-se conegut.

No podem oblidar que totes les bajanades que apareixen en el minut i disset segons que dura aquesta opera prima les han posat, en boca d’un suposat militant de les joventuts del PP, les mateixes JSE – a no ser que hagin consensuat el guió les dues formacions, cosa que dubto molt – es a dir, que son els joves socialistes els qui utilitzen de forma despectiva el terme “mariconas” i tot un reguitzell de tonteries que no se sap per on agafar-les.

En fi, un clar exemple de la profunditat del missatge polític de segons quins sectors.

Que gaudiu del vídeo!!

DESCANSI EN PAU JOSEP LLUÍS.

Avui per la tarda a la plaça de la Font no hi havia gresca, no hi havia xerinola. Només hi havia gent, molta gent, que compungits formaven una llarga cua per visitar la sala de vetlles instal·lada al ple de l’Ajuntament. Com dic, era molta la gent que es volia acomiadar d’un home que tothom ha coincidit en descriurem com a actiu, afable, despert, de tracte agradable i millor contertulià.

Ens ha deixat un d’aquells tarragonins amb solera, estimat, conegut per molts i apreciat per molts més. Un malaurat traspàs que a ningú deixa indiferent i que no entén de colors i de diferents discursos polítics. Una pèrdua sentida per tota Tarragona.

DESCANSI EN PAU JOSEP LLUÍS.

Més del de sempre...

Aquesta setmana ha quedat en evidència que les preocupacions del Sr. Montilla – que d’altra banda ja sabíem – només rauen en eliminar la competència política per tal de poder explotar la seva hegemonia amb més amplitud.

Això es desprèn de les declaracions que el president de la Generalitat – suposo que ho va fer en condició de secretari primer del PSC – va fer en el marc de les jornades de reflexió que el partit socialista ha celebrat aquesta setmana al Montseny.

En declaracions del carrer Nicaragua es va assenyalar que a resultes de les disputes de la federació nacionalista “se’ls està posant les coses molt fàcils” a lo que el Sr. Montilla va convenir que “hay que ir a por todas”.

Com es pot veure desprès d’analitzar aquestes declaracions, la prioritat dels socialistes catalans se centra en aniquilar, de totes totes, a qui no coincideix amb ells a l’hora de veure les prioritats de país i prefereixen malbaratar energies en una guerra de partits en comptes de lluitar per la millora de les condicions dels seus ciutadans que, segons el meu parer, són bastant més importants.

Aixa doncs, el full de ruta del PSC – PSOE no ha canviat i en el seu punt numero 1 encara hi podem trobar la construcció d’una demodictadura* mitjançant l’exclusió i/o l’eliminació de la competència electoral, anteposant els interessos de partit enfront dels de país.

Ara només ens queda per veure el desenllaç dels esdeveniments i esperar, com ja va sent natural en dates pre-electorals, a la bateria de promeses que ens dispararà de manera histriònica el Sr. Zapatero i la seva companya de govern Carmen Chacon.

Força per el 20 – N!!

*(Votis a qui votis sempre acaba governant el mateix)

La Casa de la Festa...

Tot i que tal i com apunten les promeses de que la casa de la Festa no estarà acabada fins a la propera edició de Sta. Tecla, ahir es va celebrar la primera jornada de portes obertes en la que, tot i no venir indicat en el programa de butxaca de les festes, l’afluència de públic va ser tot un èxit (tenint en compte que mitra Tarragona estava assaborint el molt disputat braç de gitano).

En aquest acte varem poder veure l’actual alcalde de la ciutat dirigint-se als assistents en un parlament que jo no vaig tenir el “goig”d’escoltar.

Acompanyats per dos membres de la JNC – l’Albert Punyet i jo mateix (fantàsticament acompanyats per la Natàlia) – també hi van assistir, després d’estar repartint dolçor a la Plaça de la Font, la Victoria Forns – juntament amb la seva filla, l’Alba – i en Federic Adan, ambdós membres del grup municipal de CiU, que no van deixar escapar l’oportunitat de conèixer de primera mà l’attrezzo del seguici.

Aixa doncs, aquest projecte ha resultat ser tot un encert ja que possibilita l’acostament de la gent de carrer a aquesta cosa tant nostre com és el Seguici Popular de Tarragona.