En resposta a la carta publicada ahir dia 20 d'agost pel senyor Ballesteros en les edicions del "diari Més"...

Sovint el desig de penjar-se una medalla és tan gran que fins i tot s'obvien certes coses.

El brou primigeni del qual va sorgir la idea de les injeccions pecuniàries a les famílies amb nouvinguts és obra d’aquells a qui ara s'intenta desprestigiar. Quan Artur Mas va proposar un xec de 1000 euros per naixement, contundents andanades verbals li van ser propinades sense pietat, més o menys el mateix que li va passar a Mariano Rajoy quan va presentar la seva contraoferta de 3000 euros per cada nou fill, inclosa dins del seu programa electoral.

I és que l'Estat Espanyol és l'estat de la Unió Europea on menys es destina a ajuts a la família –tan sols un 0'8% del PIB enfront la mitjana europea que se situa en un molt llunyà 2'2%-. I cal afegir, que el veritable ajut a les famílies no passa només per bonificar-les amb un xec que cobreix solament el 2'5% de les despeses que comporta un nadó, sinó en crear una cobertura una mica menys efímera.

2500 euros no són sobrers a ningú, però no solucionen un problema per igual a un jove mileurista que a un gerent acomodat. És una mesura bona, fins a cert punt necessària, però no suposa cap canvi en l’estructura de l’edifici de la cobertura social, sinó que només n’empolaina el rebedor.

La classe d'economia simplificada que ens ha ofert el Sr. Ballesteros presumeix que països veïns com Filàndia, Bèlgica o Luxemburg també proporcionen el citat subsidi directe però amb menor quantitat. Sr. Ballesteros, per què no tenim en compte les aportacions indirectes o altres variables dels mateixos països en el seu comentari?

Per acabar, voldríem felicitar al president Zapatero aquests primers 2.500 euros, no sense encoratjar-lo a ampliar l’ajut.

Joventut Nacionalista de Catalunya,
Col·lectiu de Tarragona.