De culpes i promeses.

Dels contenidors soterrats se’n pots parlar molt, de bo i de dolent, però després de les molèsties causades als veïns a causa de la seva instal·lació – tothom sap que fer un forat a Tarragona esdevé una odissea – són molts més els avantatges que no pas els inconvenients que resulten d’aquest nou actiu de la ciutat.

Això és el que esperava sentir per part de la regidora Carme Crespo en la xerrada que va oferir el passat dilluns a l’A.A.V.V. del Port en motiu de l’entrada en funcionament d’aquest nou servei. Però en comptes de limitar-se a oferir un missatge tranquil·litzador que encoratges als veïns a gaudir d’aquest nou sistema, els assistents ens vam trobar – a més a més d’una explicació il·lustrada de com s’ha de fer us d’aquest nou mètode de recollida selectiva – amb un discurs totalment partidista on tots el avenços eren gracies al seu esperit de progrés i tot el que no funcionava era culpa de l’anterior equip de govern.

Aquesta manera de procedir – que ja s’està convertint en tot un clàssic evasiu dels socialistes tarragonins – va confondre completament a més d’un dels assistents que no sabien si tenien que dirigir les seves reclamacions a l’actual regidoria o llençar-les directament a les escombraries (al contenidor blau, això si que ens va quedar força clar).

Senyora Crespo, els carrers es netegen cada dia i, si a data d’avui, estan bruts és perquè actualment no es netegen degudament; si ara els contenidors estan plens a vessar i les escombraries s’escampen pels voltants és perquè ara no es recull com s’hauria de fer i si la gent acudeix a vostè per queixar-se de que l’actual gestió els ocasiona molèsties no pot culpar a l’anterior govern perquè és vostè qui ara gestiona aquests serveis. O hem de suposar que en més de quatre mesos no ha tingut temps de fer res?

No vull que de les meves paraules s’entengui que tota aquesta problemàtica ve ocasionada per la gestió dels qui ara tenen les competències però tampoc és pot culpar exclusivament de la mancances que sorgeixen quasi cinc mesos després als qui ja han passat el testimoni. El que si que s’ha d’extreure d’aquestes línies és la sensació de desànim que ocasiona escoltar indiscriminadament com és culpa d’altres sense escoltar més que vagues promeses que, ara per ara, no arriben mai a complir-se.