Un pou d'idees

2008-06-30T13:18:00.001+02:00

Bego, nosaltres també t'estimem.

2008-03-26T00:32:00.003+01:00

Apreciada Bego,

T’adrecem aquestes línies perquè et volem fer saber que no ens hem enfadat pas pel tracte tant groller i poc imaginatiu que ens dones en el teu post perquè sabem que en el fons ets bona persona i que tota aquesta façana que ens mostres no és més que el que la teva feina t’obliga a fer. És més, ens afalaga profundament que ens creguis capaços de convèncer a tanta gent d’un tema que tu l’hi dones tanta poca importància com és l’aigua perquè això vol dir que tota aquesta gent, que no és poca, confia en nosaltres i tots sabem el que costa això avui en dia. Però sincerament Bego, no estàvem allí per feina, sinó per convicció, perquè creiem que és una lluita que val la pena de guanyar i per la nostra relació amb el moviment associatiu que no és pas nova però, sobretot, perquè l’aigua salada no calma la set.

També volem fer-te saber que entenem perfectament per el que estàs passant i per això nosaltres no entrarem en aquest joc tant brut del desprestigi, del menyspreu públic i de les comparacions de col·legi. Sabem que perquè algú sembli bo, n’hi ha d’haver algú altre que faci el paper de “poli malo” (ho hem vist a moltes pel·lícules) i per això ens solidaritzem amb tu perquè sabem que és un paper dur i no massa agradable de fer. Per això no ens enfadem i et recolzem en el teu viacrucis particular.

I perquè vegis que som bona gent, que no ens passem el dia conspirant contra el poder establert i que la manipulació no forma part del nostre dia a dia volem convidar-te a sopar. Si dona, si! Així ens podrem conèixer millor i veuràs que som gent normal, com tu.

En fi, que si acceptes la nostra invitació podràs veure que, tot i que sembla que tens al·lèrgia als de CIU , podràs comprovar que hi ha vida més enllà de les files socialistes i que encara que et sembli increïble també som persones amb arguments i opinions.

Ja per acabar, volem acomiadar-nos reiterant que no ens preocupa que diguis tantes mentides i vulguis enfonsar la nostra imatge, ja que, per sort o per desgracia, nosaltres estem dia a dia amb els nostres veïns al barri i tu no surts de segons quins despatxos.

Amb molt d’afecte,

PD: Un consell d’assessors: Fes més l’amor i menys la guerra!

Daniel Juárez i Millán i Marc Gerard Martínez i Martí.

De culpes i promeses.

2007-11-07T02:08:00.001+01:00

Dels contenidors soterrats se’n pots parlar molt, de bo i de dolent, però després de les molèsties causades als veïns a causa de la seva instal·lació – tothom sap que fer un forat a Tarragona esdevé una odissea – són molts més els avantatges que no pas els inconvenients que resulten d’aquest nou actiu de la ciutat.

Això és el que esperava sentir per part de la regidora Carme Crespo en la xerrada que va oferir el passat dilluns a l’A.A.V.V. del Port en motiu de l’entrada en funcionament d’aquest nou servei. Però en comptes de limitar-se a oferir un missatge tranquil·litzador que encoratges als veïns a gaudir d’aquest nou sistema, els assistents ens vam trobar – a més a més d’una explicació il·lustrada de com s’ha de fer us d’aquest nou mètode de recollida selectiva – amb un discurs totalment partidista on tots el avenços eren gracies al seu esperit de progrés i tot el que no funcionava era culpa de l’anterior equip de govern.

Aquesta manera de procedir – que ja s’està convertint en tot un clàssic evasiu dels socialistes tarragonins – va confondre completament a més d’un dels assistents que no sabien si tenien que dirigir les seves reclamacions a l’actual regidoria o llençar-les directament a les escombraries (al contenidor blau, això si que ens va quedar força clar).

Senyora Crespo, els carrers es netegen cada dia i, si a data d’avui, estan bruts és perquè actualment no es netegen degudament; si ara els contenidors estan plens a vessar i les escombraries s’escampen pels voltants és perquè ara no es recull com s’hauria de fer i si la gent acudeix a vostè per queixar-se de que l’actual gestió els ocasiona molèsties no pot culpar a l’anterior govern perquè és vostè qui ara gestiona aquests serveis. O hem de suposar que en més de quatre mesos no ha tingut temps de fer res?

No vull que de les meves paraules s’entengui que tota aquesta problemàtica ve ocasionada per la gestió dels qui ara tenen les competències però tampoc és pot culpar exclusivament de la mancances que sorgeixen quasi cinc mesos després als qui ja han passat el testimoni. El que si que s’ha d’extreure d’aquestes línies és la sensació de desànim que ocasiona escoltar indiscriminadament com és culpa d’altres sense escoltar més que vagues promeses que, ara per ara, no arriben mai a complir-se.

L’increïble però cert retorn cinematogràfic de les JSE...

2007-10-04T14:40:00.000+02:00

Desprès de veure l’obra magna audiovisual de les Joventuts Socialistas de España només he pogut fer una cosa, intentar oblidar el que havia vist ja que m’ha semblat una estupidesa sublim.

De fet, no se qui fa més ràbia, si la caricatura de “pijo” de las NNGG que apareix al vídeo o la mossa amb la qui competeix que sembla encantada d’haver-se conegut.

No podem oblidar que totes les bajanades que apareixen en el minut i disset segons que dura aquesta opera prima les han posat, en boca d’un suposat militant de les joventuts del PP, les mateixes JSE – a no ser que hagin consensuat el guió les dues formacions, cosa que dubto molt – es a dir, que son els joves socialistes els qui utilitzen de forma despectiva el terme “mariconas” i tot un reguitzell de tonteries que no se sap per on agafar-les.

En fi, un clar exemple de la profunditat del missatge polític de segons quins sectors.

Que gaudiu del vídeo!!

DESCANSI EN PAU JOSEP LLUÍS.

2007-09-25T00:59:00.000+02:00

Avui per la tarda a la plaça de la Font no hi havia gresca, no hi havia xerinola. Només hi havia gent, molta gent, que compungits formaven una llarga cua per visitar la sala de vetlles instal·lada al ple de l’Ajuntament. Com dic, era molta la gent que es volia acomiadar d’un home que tothom ha coincidit en descriurem com a actiu, afable, despert, de tracte agradable i millor contertulià.

Ens ha deixat un d’aquells tarragonins amb solera, estimat, conegut per molts i apreciat per molts més. Un malaurat traspàs que a ningú deixa indiferent i que no entén de colors i de diferents discursos polítics. Una pèrdua sentida per tota Tarragona.

DESCANSI EN PAU JOSEP LLUÍS.

Més del de sempre...

2007-09-21T16:34:00.001+02:00

Aquesta setmana ha quedat en evidència que les preocupacions del Sr. Montilla – que d’altra banda ja sabíem – només rauen en eliminar la competència política per tal de poder explotar la seva hegemonia amb més amplitud.

Això es desprèn de les declaracions que el president de la Generalitat – suposo que ho va fer en condició de secretari primer del PSC – va fer en el marc de les jornades de reflexió que el partit socialista ha celebrat aquesta setmana al Montseny.

En declaracions del carrer Nicaragua es va assenyalar que a resultes de les disputes de la federació nacionalista “se’ls està posant les coses molt fàcils” a lo que el Sr. Montilla va convenir que “hay que ir a por todas”.

Com es pot veure desprès d’analitzar aquestes declaracions, la prioritat dels socialistes catalans se centra en aniquilar, de totes totes, a qui no coincideix amb ells a l’hora de veure les prioritats de país i prefereixen malbaratar energies en una guerra de partits en comptes de lluitar per la millora de les condicions dels seus ciutadans que, segons el meu parer, són bastant més importants.

Aixa doncs, el full de ruta del PSC – PSOE no ha canviat i en el seu punt numero 1 encara hi podem trobar la construcció d’una demodictadura* mitjançant l’exclusió i/o l’eliminació de la competència electoral, anteposant els interessos de partit enfront dels de país.

Ara només ens queda per veure el desenllaç dels esdeveniments i esperar, com ja va sent natural en dates pre-electorals, a la bateria de promeses que ens dispararà de manera histriònica el Sr. Zapatero i la seva companya de govern Carmen Chacon.

Força per el 20 – N!!

*(Votis a qui votis sempre acaba governant el mateix)

La Casa de la Festa...

2007-09-19T16:24:00.000+02:00

Tot i que tal i com apunten les promeses de que la casa de la Festa no estarà acabada fins a la propera edició de Sta. Tecla, ahir es va celebrar la primera jornada de portes obertes en la que, tot i no venir indicat en el programa de butxaca de les festes, l’afluència de públic va ser tot un èxit (tenint en compte que mitra Tarragona estava assaborint el molt disputat braç de gitano).

En aquest acte varem poder veure l’actual alcalde de la ciutat dirigint-se als assistents en un parlament que jo no vaig tenir el “goig”d’escoltar.

Acompanyats per dos membres de la JNC – l’Albert Punyet i jo mateix (fantàsticament acompanyats per la Natàlia) – també hi van assistir, després d’estar repartint dolçor a la Plaça de la Font, la Victoria Forns – juntament amb la seva filla, l’Alba – i en Federic Adan, ambdós membres del grup municipal de CiU, que no van deixar escapar l’oportunitat de conèixer de primera mà l’attrezzo del seguici.

Aixa doncs, aquest projecte ha resultat ser tot un encert ja que possibilita l’acostament de la gent de carrer a aquesta cosa tant nostre com és el Seguici Popular de Tarragona.

Píndoles de la felicitat...

2007-09-14T01:51:00.000+02:00

Normalment, tot el que es diu l’11 de setembre acaba envoltat d’una aura de patriotisme que de vegades resulta ser molt més que una cortina de fum per maquillar el que realment s’està dient.

Així doncs, s’està convertint en quelcom usual prometre bajanades en pro d’un catalanisme de fireta i fer declaracions enaltint la nació catalana m’entres ens releguen el terme “nació” al pròleg de l’estatut on ni tan sols gaudeix de reconeixement legal.

De fet, si ens poséssim a citar incongruències d’aquesta mena seria impossible limitar aquest escrit a unes poques línies i és que, el catalanisme “light” i la política de balconet, estan a l’ordre del dia per les postres contrades.

Sense anar més lluny, en el discurs del Sr. Ballesteros amb motiu de la Diada, es van sentir unes paraules dedicades a les vora 200 llengües que es parlen en el nostre país sense aturar-se a fer esment al fet de que alguns dels seus regidors ni tan sols usen la llengua oficial del consistori (Art. 5.1 del ROM), que només n’és una, en els plens.

S’ha de reflexionar sobre aquestes petites coses que, sovint, passen desapercebudes a qui escolta a cegues perquè, si que es pot parlar del catalanisme en castellà però no es pot dur a terme sense recorre al català.

Pensem-hi doncs, que aquestes descafeïnades “píndoles de la felicitat” no ajuden a la consecució de fites concretes. Només amb un missatge honest, allunyat d’aquestes falses realitats, podem construir una nació on hi capiguem tots ja que, abans que el 200 ve l’1, i aquest 1 s’escriu amb “C” de català.

En resposta a la carta publicada ahir dia 20 d'agost pel senyor Ballesteros en les edicions del "diari Més"...

2007-08-25T14:17:00.000+02:00

Sovint el desig de penjar-se una medalla és tan gran que fins i tot s'obvien certes coses.

El brou primigeni del qual va sorgir la idea de les injeccions pecuniàries a les famílies amb nouvinguts és obra d’aquells a qui ara s'intenta desprestigiar. Quan Artur Mas va proposar un xec de 1000 euros per naixement, contundents andanades verbals li van ser propinades sense pietat, més o menys el mateix que li va passar a Mariano Rajoy quan va presentar la seva contraoferta de 3000 euros per cada nou fill, inclosa dins del seu programa electoral.

I és que l'Estat Espanyol és l'estat de la Unió Europea on menys es destina a ajuts a la família –tan sols un 0'8% del PIB enfront la mitjana europea que se situa en un molt llunyà 2'2%-. I cal afegir, que el veritable ajut a les famílies no passa només per bonificar-les amb un xec que cobreix solament el 2'5% de les despeses que comporta un nadó, sinó en crear una cobertura una mica menys efímera.

2500 euros no són sobrers a ningú, però no solucionen un problema per igual a un jove mileurista que a un gerent acomodat. És una mesura bona, fins a cert punt necessària, però no suposa cap canvi en l’estructura de l’edifici de la cobertura social, sinó que només n’empolaina el rebedor.

La classe d'economia simplificada que ens ha ofert el Sr. Ballesteros presumeix que països veïns com Filàndia, Bèlgica o Luxemburg també proporcionen el citat subsidi directe però amb menor quantitat. Sr. Ballesteros, per què no tenim en compte les aportacions indirectes o altres variables dels mateixos països en el seu comentari?

Per acabar, voldríem felicitar al president Zapatero aquests primers 2.500 euros, no sense encoratjar-lo a ampliar l’ajut.

Joventut Nacionalista de Catalunya,
Col·lectiu de Tarragona.

Catalunya no és Espanya (ara en català)...

2007-08-14T15:51:00.000+02:00

Avui podíem veure per televisió a la ministra de foment exculpant-se de les darreres desgracies que els catalans ens hem hagut d’empassar. La ministra Magdalena Alvarez posava terra sobre la crisis destacant que les inversions a Catalunya han estat incrementades en un 57% respecte la anterior legislatura.

Aquesta dada em preocupa encara més ja que si a sobre d’aguantar els retards de la RENFE, les cues de l’autopista o el gran “apagon” de les ultimes setmanes a la nostra capital (amb les pèrdues econòmiques i els problemes personals que se’n deriven), ens hem d’empassar com ens diuen des de Madrid que els pressupostos dedicats a les infraestructures han augmentat només em queda pensar que ens estan foten el pel.

I és que aquestes dades son inversemblants i és impossible que ningú se les cregui. Com pot ser que tot i invertir més hi hagin més problemes que mai (i en qüestió de dies)? Sembla talment que ens han pres per la riota de tot l’estat.

Ja pot dimitir qui vulgui que el pròxim que ens entri també se’n riurà de nosaltres.

Així doncs, veient com està el pati i analitzant els fets que cada dia patim només es pot creure, i cada dia amb més força, que Catalunya no és Espanya.

Catalonia is not Spain...

2007-08-06T22:46:00.000+02:00

Durant la jornada de dissabte, els col·lectius de Reus (Baix Camp), la Conca de Barberà i de Tarragona varem realitzar una jornada de activisme on l’objectiu que es perseguia era el de donar a conèixer als visitants de les nostres contrades el que resa la nostra pancarta (de més de 30 metres) que va estar exposada a tots i cada un dels indrets on varem estar.

La primera de les actuacions va ser la repartida de pamflets (amb la silueta de Catalunya) que donen la benvinguda als i les turistes i els desitgen una bona estada a Catalunya, a més d’explicar la situació del país i la nostra voluntat d’esdevenir un estat independent dins de la Unió Europea.

Amb posterioritat, exactament a les 14 h., es va repetir l’acció a l’aeroport de Reus on, a més a més, es va estendre la pancarta davant la mirada curiosa dels viatgers que en aquell moment acabaven d’arribar del Regne Unit.

Després d’un bon àpat per a refer forces varem emprendre el rumb cap al Monestir de Poblet (al terme municipal de Vimbodí) on es va desplegar la pancarta per segon cop al dia en d’inigualable marc natural de l’entorn del recinte monàstic.

Ja per acabar aquesta jornada ens varem dirigir cap a la ciutat de Tarragona i allí, concretament al Fortí de la Reina, es va acabar penjant la pancarta mostrant la posició desfavorable del nostre col·lectiu enfront l’enderrocament del Fortí.

Sense cap dubte el lloc més bonic que la pancarta ha estat mai penjada!

El missatge que es pot extreure de tots aquests actes es el nostre desig de treballar per una Catalunya lliure, sobirana i senyora de si mateixa i amb un lloc propi en la Unió Europea i en el mon. I aquest és l’objectiu que ens esperona i ens fa tirar endavant cada vegada amb més força!

Visca Catalunya!!

Èxit de la 25a edició de l’Escola d’Estiu de la JNC

2007-08-02T16:36:00.000+02:00

Més de 150 militants de la JNC han participat a la 25a Escola d’Estiu Ramon Trias Fargas celebrada per tercer any consecutiu a Riner (el Solsonès). Els quatre dies han servit per abordar des de diferents perspectives el futur del catalanisme durant el segle XXI.

Així és com comença l’article sobre la 25a Escola d’Estiu Ramon Trias Fargas, celebrada el passat cap de setmana, que es pot llegir a la plana web de la JNC. Tal com es pot llegir en el citat article, l’Escola d’Estiu d’aquest any ha estat marcada per la compareixença de diferents personatges de destacats dins del panorama polític català (Vicenç Villatoro, Jordi Casasses, Josep Rull, Marina Llansana, Pep Moliné, Pere Aragonès, Francesc Marc Àlvaro, Agustí Colomines, Jordi Pujol i Artur Mas) que han donat la seva visió sobre el catalanisme polític del passat i del present segle així com el que ha de representar aquest moviment en el futur.

També en el mateix context de l’Escola d’Estiu es va lliurar el premi Ramon Trias Fargas que la JNC atorga cada any on el guardonat d’aquesta edició va ser el diari Avui, “en reconeixement a la seva defensa de la llengua catalana i per la capacitat d’interpretar què passa al món des d’una òptica estrictament catalana”, tal com s’explica en el mateix web.

Però no tot es va cenyir a la realització d’actes de caire polític. Durant el cap de setmana també varem poder gaudir d’una amplia oferta d’activitats de lleure com aquagym o la visita a El Pinos, on varem renovar la Senyera que oneja al centre geogràfic de del pais, o el concert del que varem gaudir a Solsona de la ma del conjunt “Fundación No hay manera”(que l’ajuntament de Solsona d’ERC es va encarregar d’aigualir), a més a més d’un esplèndid cavatast

Finalment, es de llei destacar el “bon rotllo” que es va respirar durant els quatre dies que va durar l’esdeveniment i la germanor de la que tots varem ser partícips.

De memes va la cosa...

2007-08-02T14:49:00.000+02:00

Per seguir amb el que ja s’està convertint en una tradició responc al meme que m’envia en Quim Amorós.

Recomana’m un bloc en català:

Potser no és el millor bloc en la nostra llengua però segur que n’és un dels “més millors” que podem trobar. Divertit, didàctic i amb una frescor que va de conya per aquests dies en que la roba s’enganxa a la pell com una mala cosa.

A més a més, he d’agrair personalment al seu autors una estranya però bona facultat que, per obra de qui sap que, tenen els seus post i que ens fan riure amb les “desgracies” que, dia rere dia, apareixen pels carrers de la nostra estimada ciutat.

Per tot això el bloc en català que recomano és: Tarragona 2016

Recomana’m un bloc en un altra idioma:

Un bloc que no està malament i que no és en català és aquest. No és que és tracti d’un bloc on puguis aprendre res d’especial però si no tens calés (o temps) per anar de vacances et pots donar una volta per els seus posts i esbargir-te una mica amb les seves fotografies i comentaris.

Una altra utilitat que té aquest bloc és ajudar-te a planejar aquests viatges que mai podràs fer i que t’ajuden, dia a dia, a adonar-te de lo car que és un bitllet d’avió que et porti a algun paradís d’aigües transparents.

Recomana’m un post d’especial interès:

Canvi de paisatge, canvi de clients

Curtet però potent, sobretot per les imatges que s’adjunten que ens ensenyen, com si una maquina del temps és tractes com quedarà la gran explanada del Fortí de la Reina. I com que a mi hem repugna la idea de que el derrueixin trio aquest post com a post d’especial interès, tot i que hi hagi gent que no es mulli massa per a salvar-lo.

Recomana’m una web:

Si estas avorrit davant l’ordinador i no saps que fer sempre et pots donar una volteta per Minijuegos.com. No són grans jocs però et fan passar l’estona...

Recomana’m una eina d’Internet:

Per tothom que tingui un bloc recomano Google Analytics. Així us podreu fer una idea de qui visualitza el vostre bloc, quant de temps s’hi passa i des d’on ho fa entre d’altres coses.
Una eina molt interessant.

Recomana’m un vídeo:

Recomana’m un àudio:

The show must go on, de Queen o també Let Me Entertain You de Robbie Williams.

La Costa Daurada més blanca que mai.

2007-07-23T16:05:00.000+02:00

Tal com avançava ja fa uns dies, el resultat de la petita enquesta sorprèn. Però no sorprèn pas per les despostes donades que, evidentment no s’ajusten a la realitat, sinó per el contingut de la fotografia.

Tal com encertava el Càpita Tarragona en el seu comentari es tracta de les aigües que envolten el fortí de la Reina a tocar de la platja del Miracle, però això tampoc sorprèn pas. A les fotografies es mostra als operaris dels serveis de neteja tornen al seu estat natural el passeig i les roques de davant l’edificació.

Doncs que és el que ens té que sorprendre d’aquesta instantània? Doncs la immensa taca blanca (de més de 100 metres de llarg per uns altres tants d’ample) fruit de l’abocament del contingut dels sacs de sorra emprats per a subjectar el tubs utilitzats per llençar les carcasses del concurs de Focs Artificials. I no només la sorra és el que preocupa sinó que també es podien veure les mateixes bosses surant a l’aigua. Si així és com conservem la qualitat de les nostres costes sento anunciar que ens queden pocs estius amb bandera blava a les nostres platges.

Per cert, la figura que es troba a la cantonada superior dreta de la primera fotografia es un operari de l’esmenta’t servei de neteja. Esperem que no fos ell un dels que utilitzava l’aigua com si fos un abocador!

THE SAGRADA FAMILIA COLLAPSE!!!

2007-07-19T15:43:00.000+02:00

Així és com es titula el vídeo que ha aparegut darrerament a la xarxa per tal de denunciar la perillositat de l’actual traçat del TAV al seu pas per Barcelona, més concretament, per les immediacions del temple expiatori gaudinià.

Tot i que es tracta d’un vídeo fictici recrea el que tots varem poder veure aquell 11 de setembre que mai oblidarem i l’espectacularitat de les imatges no deixen indiferent.

Com si d’una edició d’un noticiari televisiu es tractes, es narra l’esfondrament del temple amb un vídeo que il·lustra el moment amb tot detall, cosa que no ha agradat a massa gent a la capital catalana, sobretot als sectors més reticents a la revisió del traçat actual.

No escric més. Ara us toca mirar.

Salut!!

L’oposició amb els Barris.

2007-07-01T16:05:00.000+02:00

Tot i els baixos resultats electorals aconseguits als Barris de Tarragona pel grup municipal a l’oposició, l’equip liderat per en Joan Aregio ha complert la seva paraula i es reafirma en el compromís que va adquirir amb els esmentats districtes.

Aquesta iniciativa respon a la necessària, i també demandada pels seus veïns, realitat d’augmentar la comunicació entre els regidors i la població que resideix més enllà del Francolí i fa pales l’interés convergent per les preocupacions d’aquest ampli segment de la població tarragonina.

Així doncs, la nova figura del Regidor de Barri, garanteix el diàleg i representa un pas més en la voluntat d’integració i d’enteniment que un cop més ha demostrat la federació nacionalista.

Sense cap dubte una bona idea!

Si em permeteu que em presenti...

2007-06-27T00:08:00.000+02:00

Benvinguts i benvingudes:

Em dic Marc i així comença el meu blog. Abans de tot us faré cinc cèntims de qui sóc. Vaig néixer el penúltim dia d’un març que acabava fa 23 anys i fins molts anys desprès somiava amb ser astronauta o qualsevol cosa que em permetés aixecar els peus del terra. Típic i topic, veritat? Anys desprès, quan vaig aterrar, em vaig interessar per les finances i aquí estic, estudiant Administració i direcció d’empreses a la URV mentre ho compagino amb el mon laboral.

Català de naixement, nacionalista fins a la mort i sardanista durant molts anys, sempre duc una estelada prop del cor que em batega per donar-li sentit. Amant de la literatura, el teatre i el cinema, per aquest ordre però la musica per sobre de tot.

L’interés per la política ve de lluny, primer discuteixes amb els amics els titulars de la premsa, desprès et discuteixes amb els amics i abans de perdre’ls t’afilies a un partit polític… Bé, la cosa no va ser ben bé així però no difereix massa de la realitat. La veritable raó es que crec fermament que la política es l’eina que tot ciutadà te per a canviar tot allò que creu que no acaba de funcionar i segons el meu parer es una manera molt noble de contribuir i incidir en el teu entorn per adaptar-lo als canvis que pateix la societat, millorant-lo sempre que es pugui. I perquè no posar en practica el que un creu?

I això va com va, t’afilies (a les Joventut Nacionalistes de Catalunya i també a Convergència Democràtica de Catalunya), treballes, fas amics, treballes, coneixes el territori, treballes, fas més amic i de cop i volta et trobes que ets el cap del teu col·lectiu local de la JNC, la qual cosa et fa treballar més, conèixer més gent, treballar encara més i per últim gaudir d’allò que més t’agrada. En resum, germanor, bon rotllo i el sabor de la feina ben feta.

Però ja n’hi ha prou de parlar de mi. Ara es hora de parlar de temes d’actualitat, de tot allò que ens amoïna. Endavant, doncs!

Salut!!